dilluns, 12 de març de 2018

o no perdre-se-la


ni tindré res a veure 
en si ets feliç o no ets feliç 
ni tindré res a veure 
en si ets feliç o no ets feliç  
Manel, "Criticarem les noves modes de pentinats"

Ser-hi o no ser-hi. Perdre's la vida d'algú o no perdre-se-la. Acompanyar-li els dies, les morts, els naixements, les traïcions, o fer mutis darrere les bambolines. Deixar que descansi el cap damunt la teva cama quan la venç el cansament de les hores eternes d'hospital, o haver reculat prou anys llum perquè ni se li acudeixi pensar que podries haver estat tu qui li fes companyia. Sostenir-li els silencis. Celebrar-li els versos, les paraules, els pisos nous, les plantes que no se li moren malgrat les ventades, els racons nous descoberts a les entranyes de l'illa; o mirar simplement cap a un altre lloc, com si hi hagués de debò llocs irreconciliables. Ser feliç només perquè torna a somriure d'aquella manera que. Preguntar-se si dorm tranquil·la, si dorm inquieta, si murmura en somnis. Voler-li bé i fer-li-ho saber. O no tenir res a veure en si és o no feliç, no preguntar- no preguntar-se, no fer-li saber res.

No ser-hi. No preguntar-se. No fer saber res. Perdre-s'ho. I sumar aquest buit a la mort, que va venint des del silenci, sota la pluja.

3 comentaris:

Nuria ha dit...

Molt bonic. A vegades voldríem ser-hi però les circumstàncies fan que no hi poguem ser, no poguem preguntar perquè tampoc sabem si ell o ella voldria que hi fóssim ... Tot complicat i alhora tant fàcil.

Lita Palomera ha dit...

Feia temps que no visitava el blog. Estic innactiva al facebook perquè em vaig cansar d'ell. Ara he de recordar visitar-te. Com sempre, val la pena.Una abraçada.

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

Gràcies, @Lita! Sempre contenta que passis per aquí!
@Nuria, gràcies per comentar i per visitar aquest espai. Una abraçada.