dilluns, 5 de març de 2018

colònies



Teníem lliure l’hora de la migdiada. M’encantava la sensació de sortir del menjador i saber que podia anar on volgués, fer el que volgués, sense haver d'estar pendent de les instruccions dels monitors o de relacionar-me amb els altres nens. M’ho passava bé, a les colònies, però de vegades m’atabalava una mica anar a toc de corneta. Te’n recordes? Aquell estiu vam compartir totes les migdiades. Ens agradava enfilar-nos dalt d’una llitera i fer gronxar les cames endavant i endarrere, com si taral·legéssim una cançó. Xerràvem en veu baixa. Un dia vas mostrar-me els dibuixos que feies. Em vas deixar amb la boca oberta, Els has fet tu?, et vas posar una mica vermella i només vas fer que sí una mica amb el cap. Que bonica que eres. Feies olor de vainilla i de xampú. Hauria dormit vora teu totes aquelles nits de xiuxiuejos als dormitoris, renou de grills enllà de les finestres, engrunes d’enyor de casa ofegades contra el coixí. Estic segura que se m’hauria guarit l’insomni que em feia comptar les campanades del rellotge del vestíbul, un quart, dos quarts, tres quarts, les quatre i jo encara amb els ulls oberts i les costelles serrades.

1 comentari:

artur ha dit...

Un bon record de la companya de xiuxiuejos , segur que la troba a faltar...