dimarts, 13 de febrer de 2018

presents i nues

no cal que sigui sempre
roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e
n la inseguretat de vegades, a estones.
Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull
igual amb mi, a prop,
sense res mé
no cal que sigui sempre
roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e
n la inseguretat de vegades, a estones.
Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull
igual amb mi, a prop,
sense res mé
no cal que sigui sempre
roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e
n la inseguretat de vegades, a estones.
Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull
igual amb mi, a prop,
sense res mé
no cal que sigui sempre
roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e
n la inseguretat de vegades, a estones.
Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull
igual amb mi, a prop,
sense res mé
no cal que sigui sempre
roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e
n la inseguretat de vegades, a estones.
Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull
igual amb mi, a prop,
sense res mé
no cal que sigui sempre
roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e
n la inseguretat de vegades, a estones.
Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull
igual amb mi, a prop,
sense res mé


tot em plou, aquests dies, tret de tu. M'ho vas dir fa temps, que el que més t'agradava de mi era el meu riure, però que si no reia, no deixava d'agradar-te. I jo no et vaig dir que el que m'agrada més de tu és la teva fortalesa, però que si no ets forta, no deixes d'agradar-me. Que no cal que siguis sempre roca, que pots ser flojita, si vols, tenir por i sentir-te a la deriva. Que pots ser, també, amb fang sota els peus i amb arenes movedisses. No hi haurà cap altre febrer com aquest --intempèrie i pluja i vent de decepcions--, però sé que ens guarda el riure i la fortalesa sota el llit, dins d'una capsa. Tot em plou, aquests dies, tret de tu, que m'ets també quan no tens força. Tret de mi, que et sóc també quan no puc riure. I és així, no en dubtis mai, com et vull (com ens vull): presents i despullades, sense impostures. 

5 comentaris:

calaix ha dit...

Quina sort...

v. s. ha dit...

que bonic.
un petó.

Anònim ha dit...

Així es com vull poder sentir-me en una relació,gracies per descriure-ho tan be

Enamorá ha dit...

Presents i Despullades, sense impostures. =_= T'acabo de descobrir i m'acab d'enamorar, així, inesperat, subtil i fugaç, com un batec de vent: quina delicia ! Gràcies, necesitava una "estrujaita" dels meus adintres així, de repente. Salut !

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

Gràcies! :)