dimarts, 28 de juny de 2016

eternitats



perquè si la beso el desig torna a créixer com l'extremitat d'una estrella de mar i m'oblido que morirem qualsevol dia i que llavors tant se valdrà que hàgim existit. Que el que escrius potser et fa eterna però el que vius t'ho emportes dins d'un sac d'on treuen el cap fades i monstres i no se n'assabentarà mai ningú. Morirem i potser ens ploraran els gossos que no sabran que hem fet l'amor tantes vegades d'amagat i del revés i sense seny i sense casa. I el que no dius sí que existeix --t'existeix endins, com una pedra negra que tu mateixa t'has nuat al turmell.


dissabte, 25 de juny de 2016

sigue nadando


sigue nadando, sigue nadando
Dory

el pasado te perseguirá, va dir també la gitana a la Puerta del Sol. i tu t'entestes a crear presents que es convertiran en passats que et perseguiran en el futur.

i així anar fent


diumenge, 12 de juny de 2016

blue is (not) the warmest color


derrotes quotidianes o que m'entri un whatsapp i (encara) voler que siguis tu. Sobreviure't a l'hivern és més fàcil. A l'hivern se'ns permet la nostàlgia i la melangia ociosa dels vespres de diumenge, i encara més si plou sovint, i si fa fred a casa ja ni t'ho explico. A l'hivern hi ha permís per estar trista i tenir ganes de marxar a dormir encara que sigui d'hora i no t'hagis acabat ni la primera cervesa. Ja em diràs tu què es fa amb l'enyor els dies de sol i vermuts i prunes i albercocs i cinema a la fresca i concerts de mitja tarda. Ja em diràs què es fa amb la pell que no ha fet durícia i que ja no recorda com es fa perquè l'estimi una altra. Penso en pessebres en ple mes de juny perquè fan casa i ara en vull una rabiosament. Que això no va ni d'èxits ni de fracassos però potser em salto l'estiu amb un triple mortal sense ni despentinar-me i em planto a la tardor i aquí no ha passat res. Que el blau no és ni de conya un color càlid i jo no m'hauria enamorat mai de la nòvia de l'Adèle.