dijous, 1 de setembre de 2016

A Ariel Nepomuk


el meu blogger favorit es recupera d'una operació de 4 hores i em trobo seguint el timing del preoperatori, la intervenció i el postoperatori al compte de Twitter del seu company. Els límits entre el que és estrictament biogràfic i la ficció literària s'esborren completament en el blog de l'Ariel Nepomuk, així que cadascú pot fer-ne la lectura que li plagui: entrar-hi de puntetes com qui llegeix el dietari íntim d'algú que no coneix, o deixar-se empeltar per l'autenticitat que respira, aquella veritat que fa que ens importi un rave si el que escriu li passa de debò o s'ho inventa, perquè tant si és una cosa com l'altra, el que escriu és real, viu, absolutament humà i universal, i ens travessa i ens fa riure i ens emociona i ens deixa del revés. Enlloc he llegit textos d'amor, sexe i desig tan intensos i tan sense sentimentalismes ni romanticismes ni dulcificacions embafadores. Tan com hauria volgut escriure-ho jo. De fa un temps, les xarxes socials, amb els comptes d'ell i del seu company a Twitter, han fet aterrar la biografia més literal i estricta damunt l'autoficció i a estones, com ara, que ha passat hores més allà que aquí, canvio de planeta i només m'importa una cosa: que se'n surti. Que no ens deixi orfes de les seves paraules, del seu univers tan seu i a la vegada tan meu, tan nostre, tan de qualsevol que s'atreveixi a deixar-se emocionar, travessar, riure quan no en té ganes, envejar-li l'amor i el desig i la seva família irreverent i modèlica.

1 comentari:

Lita ha dit...

Que maco, com sempre, Sònia. Feia un temps que no visitava el blog. Ha estat un plaer, altra vegada...
Una abraçada