dimarts, 20 d’octubre de 2009

que no es cremin

Que, ja que us han costat tant, les paraules que digueu a partir d'ara no es cremin. Que ballin valsos eterns, que provoquin somriures involuntaris en el record quan el somni hagi quedat a l'altra banda del riu. Sap algú la passera de còdols que ens ha de retrobar algun dia?


Un regal


Sempre et recordaré ballant un vals,
un vals com una espelma, sense ritme,
arrossegant les notes en veu baixa.
I voldré acaronar-te sense tacte,
sense mesura i sense cap pretext,
com el qui fa servir l’instint de plaure.
De fet, voldria dir-vos que quan marxi
vull dues flames al costat del llit,
resistents i elegants i amb peus de plata,
que les paraules que direu no es cremin
i comparteixin fum i mocador
amb la mateixa olor que fa la cera.

Jordi Roig Pi

dijous, 8 d’octubre de 2009

s'estan besant!!!!!!!!!!!!!

Eren cinc, tots amb samarreta blava d'algun equip de futbol sala, de pocs anys, 7 o 8, no més, tots tapant-se el riure nerviós amb la mà plana i movent-se d'un cantó a l'altre del passeig volent acostar-se però sense atrevir-s'hi gaire a la parella que, dreta a la vora del semàfor, es besava llargament. Semblaven un estol de papallones blaves embriagades per l'esclat de llum d'una bombeta. Les mares, més enrere, aturades al semàfor vermell, els cridaven perquè les esperessin, perquè no travessessin el carrer. Però ells no les sentien. Ni se n'adonaven. Continuaven, entre divertits i esverats, mirant de reüll la parella, que no eren adolescents, no, rondaven almenys la quarantena, i s'han adonat de l'esvalotament dels petits i han rigut, ella ha rigut amb un riure clar i fort, que li sortia d'alguna arrel profunda, i ell l'ha abraçada encara més i s'han tornat a besar i en aquest punt els nens han començat a córrer amunt i avall del passeig, esveradíssims. I un dels bessons, perquè eren clavats, ben rossos, prims i nerviüts, àgils i tímids, que se'ls enrojolaven les galtes blanquíssimes quan miraven les besades, un dels bessons, dic, ho ha anunciat ben alt, s'estan besant!!!!!, i hi havia mil signes d'exclamació en la notícia escampada a tots els vents. I ja no l'han sentit, crec, els que es besaven, i han arribat les mares amb la por que els nens travessessin el carrer en vermell i quan s'ha posat verd tots cinc han avançat la meva bicicleta corrent al galop. I he pensat en les besades. I en els riures. En tu.