dimarts, 22 de juliol de 2008

El notari Riera

Em va atrapar fins a la matinada, enèsima relectura de Mirall trencat: el notari Riera, ja vell, va a veure Teresa Valldaura, que va amb cadira de rodes, a casa seva. Ella l'ha fet cridar perquè vol fer testament.

I aquell notari tan famós i aquella senyora tant de llet i de seda... en fi... algú havia endevinat que durant anys s'havien trobat per simular que s'estimaven o per estimar-se de debò perquè són coses d'aquelles que només Déu les sap...

Només Déu les sap, perquè de vegades o gairebé sempre ni nosaltres les sabem, no podríem dir si hem simulat que estimàvem o si ens ho hem cregut de debò. Tanta pell de llet i de seda estimada a trossos o en secret, ulls d'aiguamarina i ulls color de mel i ulls castanys de pestanyes llarguíssimes que fan pessigolles a les puntes de.

I de sobte, en el punt en què el tramvia s'aturava al seu davant, alguna cosa se li obrí per dintre i li omplí la boca d'una dolçor inútil de petons antics i de llavis tendres (...)

Inútil com el desig apagat al cendrer de la passió. Batecs insospitats de vides aparentment grises i mediocres.

Estaven l'un al davant de l'altre, sense retrets, amb una mena d'alegria escanyada. Déu meu, tant de patir, per què? La vida estava allí, ratllada d'arrugues, amb les mans que li tremolaven lleugerament, encara carregades de brillants, amb els ulls plens d’intel·ligència i d’espera. “Seu.” Eren mig estrangers i mig coneguts, amb les paraules d'amor enllà del temps com impactes de metralla en una paret cansada.

Retrobaments que semblen impossibles gairebé al final del trajecte...
I a l'últim, el dolor encarnat, la petja visible del desamor:

Abans d'anar-se'n el notari Riera li preguntà què li havia passat a les cames. La Teresa trigà a parlar. Havia tingut un amic, digué a l'últim, i quan havia començat a negligir-la la pena havia estat tan violenta que els nervis de les cames se li havien mort. "És per sempre". Es miraren com nàufrags, ell li agafà la mà per besar-la i ella li donà un copet amb el vano: "No cal."

Com diria algú que jo em sé: Que gran, la Rodoreda!